ARA SÍ!...

Després de les paraules del President Mas, més de tres parts dels Catalans estem en una postura de quasi silenci, esperant el dia de les votacions per fer “PINYA”. Tots sabem que hem de guanyar per la majoria absoluta!!, i donar al president les eines per construir un Estat Propi digne d' estar en un lloc de respecte dins d 'Europa, és el gran moment de Catalunya, en la seva HISTÒRIA MODERNA.

Hem arribat a un punt de no retorn, tenim les idees molt clares del que volem i una maduresa que ens enpeny a ser lliures “ TAN SI VOL ESPANYA, COM SI NO VOL!! sempre amb molta serenor doncs, la violència no és lo nostre, ho anirem fent amb democràcia per aconseguir la independència.

Espanya està en els ùltims llocs en fracàs escolar i volen espanyolitzar els nens escolars? Que es mirin bé d'on venen els fracasos i no intentin escampar arreu, la seva ineptitut.

Fixeus-vos bé com tríen les paraules que desmereixen el que diu el nostre President: (dient que... serem més pobres al sortir d'Espanya, que no estarem dins d'Europa...ni del euro, ni d'enlloc. SOLS!)

La nostra economía caurà per manca de mercats exteriors, ni tan sols podrem pagar les pensions als jubilats, els pagesos no tindran cap ajuda per manca de capital pressupostari, etc, etc.

Quan arribi el moment de votar quedaran sorpressos davant els resultats aclaparadors del poble català que votarà SI! a Mas i a la INDEPENDENCIA.

Som responsables del moment que ens toca viure, si no s'aconsegueix ara aquesta fita, es pot trigar molts anys per tornar a viure una cosa igual. Donem-nos l'alegria de viure aquests moments i que els nostres fills sentin la joia de ser una NACIÓ CATALANA. 

Ramon Aguilera 

ELS VELLS

Jo soc una persona d' edat avançada que vol donar-vos la meva inpressió del que se sent parlar sobre la crisi econòmica a la barriada de Collblanc-Torrassa.

Els comentaris van girant com una sentència sobre la gent gran perquè són una càrrega, un problema, costen molts diners en Pensions, Sanitat, etc, etc. a l' estat Espanyol. Fins i tot alguns s' han atrevit a dir que, en són massas!!. Que la solució seria que es morissin la meitat dels que hi són perquè s' arreglessin les finançes del país.

Aquests comentaris són expressats d'una manera sornaguera afegint-t'hi unes risotes burlesques per donar més força al drama. La gent gran escolta l'opinió que d'ells senten a dir amb la millor expresió formal de complicitat però, ...acaben replicant seriosament a les paraules tan crues i inhumanes referent a les edats.

La realitat és diferent; els jubilats són el remei a moltes llars, la manca de treball, d'ingresos amb “calers", obliga a servir-se de la Pensió dels pares com ajuda, però el més important és aguantar, entre tant no millori la situació de precarietat econòmica que estem patint.

Tenim molts jubilats que dediquen part del seu temps al voluntariat en espectes concrets, porten els seus nets al col.legi, després passen a recollir-los, visiten a disminuits físics, els donen conversa, i els distreuen amb jocs de taula. També altres col.laboren amb el Banc d'Aliments en la tasca de classificar els productes arribats. Cuiden de la casa i preparen els àpats senzills, porten la serenor amb l' experiència que donen els anys a les tribulacions del dia a dia. 

Amb el seu comportament i els seus actes són ells, qui toquen de peus en terra.

Ramon Aguilera

JA HA ARRIBAT LA TARDOR

JA HA ARRIBAT LA TARDOR

He estat esperant contemplar l'evolució dels arbres quan comença el canvi de colors de les seves fulles verdes per un altre de marró daurat. La suavitat d' aquest canvi no és pot seguir amb la mirada perquè és inperceptible.

La vegetació s'està preparant per entrar en un estat d' hivernació semblant al dormir de la Natura.

Aquesta quietut no és general: altres organismes estan activant-se en el seu procés creatiu, formant fruits de tota mena, que seguint la templança del clima creixent, compensen els canvis climàtics.

No deixa de sorprendre l'activitat sobtada dels bolets que seguint les diferències climàtiques del vent, humitat i pluja, començen a esclatar, convertint la zona forestal en una barreja de dibuixos vegetals de formes extranyes.

La persona excursionista que li agrada el paisatge i contempla de lluny amb visió global el canvi que s'està produint davant dels seus ulls, queda mut d' admiració.

És de coneixement general que les fulles experimenten un retrocés de la Saba, per reduir el consum de l'aigua, això crea un principi de sequera a les parts més altes de les branques entrant en oxidació per manca d' hidratació.

Ramon Aguilera

NO TOT EL QUE MAL COMENÇA, ACABA MALAMENT

-->

Desitjava que pasès aquest espai de tems Juliol /Agost, per reemprendre una vida més activa i sortir-ne del no fer res.

Volia proveir-me de noves energies esperant el setembre fresquet, lluny de les calors humides que et deixen esgotat. Ja sabia que costaria molt de superar-ho, (soc persona d'edat avançada) i per tant , limitat per fer plans com un jove.

La poca activitat que la meva parella i jo fem és, caminar de bon matí per fer salut, esquivant els carrers amb massa sol. Després de dinar , una petita “vecaina” i tot seguit, preparem les cartes i altres jocs de sobretaula.

Molts ratos mirem “la tele “que mostren els espantosos incendis que arruïnen Catalunya, Espanya i altres llocs del mon. Després el deute Espanyol i el rescat dels bancs, l' augment dels sense feina, la preocupació dels jubilats per si rebaixen la seva pensió. Ja tenint a sobre aquest augment dels carburants inclosos.

Per fugir de tot aixó varem acceptar una invitació de passar 8 dies a casa d'uns íntims amics en un poblet de l'alta muntanya del Prepirineu, situat a 1600metres d' alçada desfruitant d'una caseta per estrenar per tots dos sols. A Manyanet cada any s' hi celebra la festa major del poble reunint veïns d' altres indrets, fan una misa i desprès, un dinar per 140 persones amb esperit de germanor.

Ens varen presentar un àpat molt variat des de vermut fins les postres ,ric en carns de tota classe i d' altres menjes variades, tot regat amb vins i caves en quantitat.

Envoltats pel silenci de les altes muntanyes i respirant els aires no contaminats de les ciutats, bebent l' aigua mes pura que mai ha passat per la meva boca. No sempre lo que mal comença mal acaba! Doncs al tornar a Barcelona, hem participat en la grandiosa Diada d' afirmació de la catalanitat i la voluntat d' independència Catalana amb una presencia humana de 1.500,000 persones

com la “cirereta”d' un final molt feliç.

Text: Ramon Aguilera, veï de Collblanc-Torrassa

Fotos: Antònia Torrens

 Diada a l'Hospitalet

 Diada a l'Hospitalet

 Diada i manifestació a Barcelona

LA NIT DE LES BRUIXES. PER RAMON AGUILERA

 

LA NIT DE LES BRUIXES

FOGUERES DE SANT JOAN

No existeix una sola versió del per què de les fogueres a la nit del 23 de Juny. Els més estudiosos sobre els nostres avantpassats del neolític afirmen que, ja feien els seus rituals amb foc, perquè, la llum del dia començava a escurçar-se i la nit arribava mes aviat, cosa que els obligava a mantenir les fogueres molt altes per evitar perills. per tant, tot tenia una gran relació amb el solstici d’ estiu.

També donaven al foc el do de la regeneració , o de la fertilitat , de tal manera sorgia la costum de cremar a les fogueres tot allò que ja no volien, com un símbol de renovació. Un exemple d’aquesta purificació encara es manté en la costum del jovent, de saltar per sobre del focs molt lleugers, travessant-lo per purificar els seus cossos i per tenir més sort en l'amor i la Salud.

Després les cendres eren escampades per fer més fèrtils les terres. Una creença molt viva era que, els focs mantenien allunyades les criatures fantàstiques conegudes com bruixes, que sorgien i es reunien a la foscor de la nit.

Un altre element que adquiria virtut purificadora aquella nit, era l' aigua : Els rituals de banys al mar, llacs o rius encara avui en són un exemple, així com la creença que les aigües tenien propietats curatives en aquella nit tan especial, del 23/24, per això les plantes que escollim aquesta nit tenen virtuts guaridores com, la farigola i el romaní. La berbena proporciona fortuna a qui la troba, a més de donar nom a la revetlla.

Les branques de pi funcionen com amulets i allunyen la mala astrugància, Foc, aigua i bruixes, es barregen amb les coques, la música i els petards!!

Ramon Aguilera

ESCLAT DE PRIMAVERA, per Ramon Aguilera.

 

Espurnes de Primavera

Aquests dies del principi de la primavera estava observant  el temps que, de manera gradual omplia de llum molt brillant la nostra ciutat de l’Hospitalet.

Això es notava en el cel lluminós i també en els Parcs i Jardins on, els arbres lluïen plens de color les seves floracions, finíssimes i delicades poncelles s’obrien a la escalfor d'un sol molt lluminós. Aquest espectacle també es podia observar per mitjà de TV3 en els paisatges variats de Catalunya.

Personalment volia sentir el goig de la transformació de la Natura, i aprofitant espais de temps lliures, caminava cap a llocs oberts per admirar aquests esclats de vida dels arbres fruiters, així com altres varietats d’ arbrat de jardí, quan obren les seves flors, i es veu l'activitat dels insectes proveint-se del nèctar.

Un lloc preciós són els Jardins Cervantes a la Diagonal amb tanta varietat de flors que enamora, per les seves formes, colors,  perfums i varietats.

Sortir a passejar resulta molt complaent i relaxa si es fa sense cap presa. Aprofiteu aquests  bons ratets de Primavera doncs, són una ocasió única de veure el despertar de la vida.

Ramon Aguilera

CARNESTOLTES. Ramon Aguilera

(He procurat saber l' origen d' aquest mot: carnaval i resulta que en llatí "Carnem levare" literalment vol dir ,"levantar la carne") . S'ha de tenir en comte que, el carnaval es celebrava tres dies abans del dimecres de cendra, d'aquesta manera s'anunciaven els propers 40 dies de dejuni i comportava abstenir-se de tot el que es feia, en temps de quaresma.

Desvetllarem el perquè d' aquesta festa que any rere any ens porta a disfressar-nos per amagar la nostre personalitat . No se sap gaire bé l'origen d' aquest Carnestoltes, però és el personatge principal d' aquesta festa a Catalunya.

Per els volts de l' any 1.700 la pagesia catalana creava un ninot, personatge molt singular vestit amb calçots i camisa molt atrotinada, al que farcien de palla amb un barret al cap i un nas prou llarg, després el penjaven al paller, restant així fins el dimecres de cendra en que, el cremaven com a símbol d' aquest període.

A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa va quedar prohibida a tot l' estat espanyol. Tot restà censurat, solament permetien vestits regionals i res de màscares a la cara. Els petits no tenien cap impediment.

La paraula carnestoltes la trobem explicada com un període de divertiments públics, després de l' època d'austeritat i penitencia de la Quaresma. Actualment el Carnestoltes no té cap relació amb els seus principis: s' ha transformat en una festa social per tothom, on les empreses han trobat la manera de fer diners creant de manera contínua models nous de vestits de disfresses i la gent gasta els seus diners sense cap més propòsit que divertir-se molt hi no ser reconegut.

Ara és quan el carnaval de mica en mica torna a pendre forma, però no és el mateix, ja no es viu tan intensament.

Jo de jovenet, obserbava com passejaven les màscares pels carrers i en reconeixia alguna que vivien a prop de casa ,i sabia del grant sacrifi econòmic que representava estar un any estalviant, per fer-se un vestit ò un tratjo, per competir en una sala de ball i també, en un concurs al millor de tots.

Ramon Aguilera

25 de Gener de 2012.