(He procurat saber l' origen d' aquest mot: carnaval i resulta que en llatí "Carnem levare" literalment vol dir ,"levantar la carne") . S'ha de tenir en comte que, el carnaval es celebrava tres dies abans del dimecres de cendra, d'aquesta manera s'anunciaven els propers 40 dies de dejuni i comportava abstenir-se de tot el que es feia, en temps de quaresma.
Desvetllarem el perquè d' aquesta festa que any rere any ens porta a disfressar-nos per amagar la nostre personalitat . No se sap gaire bé l'origen d' aquest Carnestoltes, però és el personatge principal d' aquesta festa a Catalunya.
Per els volts de l' any 1.700 la pagesia catalana creava un ninot, personatge molt singular vestit amb calçots i camisa molt atrotinada, al que farcien de palla amb un barret al cap i un nas prou llarg, després el penjaven al paller, restant així fins el dimecres de cendra en que, el cremaven com a símbol d' aquest període.
A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa va quedar prohibida a tot l' estat espanyol. Tot restà censurat, solament permetien vestits regionals i res de màscares a la cara. Els petits no tenien cap impediment.
La paraula carnestoltes la trobem explicada com un període de divertiments públics, després de l' època d'austeritat i penitencia de la Quaresma. Actualment el Carnestoltes no té cap relació amb els seus principis: s' ha transformat en una festa social per tothom, on les empreses han trobat la manera de fer diners creant de manera contínua models nous de vestits de disfresses i la gent gasta els seus diners sense cap més propòsit que divertir-se molt hi no ser reconegut.
Ara és quan el carnaval de mica en mica torna a pendre forma, però no és el mateix, ja no es viu tan intensament.
Jo de jovenet, obserbava com passejaven les màscares pels carrers i en reconeixia alguna que vivien a prop de casa ,i sabia del grant sacrifi econòmic que representava estar un any estalviant, per fer-se un vestit ò un tratjo, per competir en una sala de ball i també, en un concurs al millor de tots.
Ramon Aguilera
25 de Gener de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada