divendres, 28 de setembre del 2012

JA HA ARRIBAT LA TARDOR


JA HA ARRIBAT LA TARDOR

He estat esperant contemplar l'evolució dels arbres quan comença el canvi de colors de les seves fulles verdes per un altre de marró daurat. La suavitat d' aquest canvi no és pot seguir amb la mirada perquè és inperceptible.

La vegetació s'està preparant per entrar en un estat d' hivernació semblant al dormir de la Natura.
Aquesta quietut no és general: altres organismes estan activant-se en el seu procés creatiu, formant fruits de tota mena, que seguint la templança del clima creixent, compensen els canvis climàtics.

No deixa de sorprendre l'activitat sobtada dels bolets que seguint les diferències climàtiques del vent, humitat i pluja, començen a esclatar, convertint la zona forestal en una barreja de dibuixos vegetals de formes extranyes.

La persona excursionista que li agrada el paisatge i contempla de lluny amb visió global el canvi que s'està produint davant dels seus ulls, queda mut d' admiració.

És de coneixement general que les fulles experimenten un retrocés de la Saba, per reduir el consum de l'aigua, això crea un principi de sequera a les parts més altes de les branques entrant en oxidació per manca d' hidratació.

Ramon Aguilera

dilluns, 17 de setembre del 2012

NO TOT EL QUE MAL COMENÇA, ACABA MALAMENT

-->

Desitjava que pasès aquest espai de tems Juliol /Agost, per reemprendre una vida més activa i sortir-ne del no fer res.
Volia proveir-me de noves energies esperant el setembre fresquet, lluny de les calors humides que et deixen esgotat. Ja sabia que costaria molt de superar-ho, (soc persona d'edat avançada) i per tant , limitat per fer plans com un jove.

La poca activitat que la meva parella i jo fem és, caminar de bon matí per fer salut, esquivant els carrers amb massa sol. Després de dinar , una petita “vecaina” i tot seguit, preparem les cartes i altres jocs de sobretaula.
Molts ratos mirem “la tele “que mostren els espantosos incendis que arruïnen Catalunya, Espanya i altres llocs del mon. Després el deute Espanyol i el rescat dels bancs, l' augment dels sense feina, la preocupació dels jubilats per si rebaixen la seva pensió. Ja tenint a sobre aquest augment dels carburants inclosos.

Per fugir de tot aixó varem acceptar una invitació de passar 8 dies a casa d'uns íntims amics en un poblet de l'alta muntanya del Prepirineu, situat a 1600metres d' alçada desfruitant d'una caseta per estrenar per tots dos sols. A Manyanet cada any s' hi celebra la festa major del poble reunint veïns d' altres indrets, fan una misa i desprès, un dinar per 140 persones amb esperit de germanor.
Ens varen presentar un àpat molt variat des de vermut fins les postres ,ric en carns de tota classe i d' altres menjes variades, tot regat amb vins i caves en quantitat.

Envoltats pel silenci de les altes muntanyes i respirant els aires no contaminats de les ciutats, bebent l' aigua mes pura que mai ha passat per la meva boca. No sempre lo que mal comença mal acaba! Doncs al tornar a Barcelona, hem participat en la grandiosa Diada d' afirmació de la catalanitat i la voluntat d' independència Catalana amb una presencia humana de 1.500,000 persones
com la “cirereta”d' un final molt feliç.

Text: Ramon Aguilera, veï de Collblanc-Torrassa
Fotos: Antònia Torrens


 Diada a l'Hospitalet
 Diada a l'Hospitalet
 Diada i manifestació a Barcelona