ARA SÍ!...

Després de les paraules del President Mas, més de tres parts dels Catalans estem en una postura de quasi silenci, esperant el dia de les votacions per fer “PINYA”. Tots sabem que hem de guanyar per la majoria absoluta!!, i donar al president les eines per construir un Estat Propi digne d' estar en un lloc de respecte dins d 'Europa, és el gran moment de Catalunya, en la seva HISTÒRIA MODERNA.

Hem arribat a un punt de no retorn, tenim les idees molt clares del que volem i una maduresa que ens enpeny a ser lliures “ TAN SI VOL ESPANYA, COM SI NO VOL!! sempre amb molta serenor doncs, la violència no és lo nostre, ho anirem fent amb democràcia per aconseguir la independència.

Espanya està en els ùltims llocs en fracàs escolar i volen espanyolitzar els nens escolars? Que es mirin bé d'on venen els fracasos i no intentin escampar arreu, la seva ineptitut.

Fixeus-vos bé com tríen les paraules que desmereixen el que diu el nostre President: (dient que... serem més pobres al sortir d'Espanya, que no estarem dins d'Europa...ni del euro, ni d'enlloc. SOLS!)

La nostra economía caurà per manca de mercats exteriors, ni tan sols podrem pagar les pensions als jubilats, els pagesos no tindran cap ajuda per manca de capital pressupostari, etc, etc.

Quan arribi el moment de votar quedaran sorpressos davant els resultats aclaparadors del poble català que votarà SI! a Mas i a la INDEPENDENCIA.

Som responsables del moment que ens toca viure, si no s'aconsegueix ara aquesta fita, es pot trigar molts anys per tornar a viure una cosa igual. Donem-nos l'alegria de viure aquests moments i que els nostres fills sentin la joia de ser una NACIÓ CATALANA. 

Ramon Aguilera 

ELS VELLS

Jo soc una persona d' edat avançada que vol donar-vos la meva inpressió del que se sent parlar sobre la crisi econòmica a la barriada de Collblanc-Torrassa.

Els comentaris van girant com una sentència sobre la gent gran perquè són una càrrega, un problema, costen molts diners en Pensions, Sanitat, etc, etc. a l' estat Espanyol. Fins i tot alguns s' han atrevit a dir que, en són massas!!. Que la solució seria que es morissin la meitat dels que hi són perquè s' arreglessin les finançes del país.

Aquests comentaris són expressats d'una manera sornaguera afegint-t'hi unes risotes burlesques per donar més força al drama. La gent gran escolta l'opinió que d'ells senten a dir amb la millor expresió formal de complicitat però, ...acaben replicant seriosament a les paraules tan crues i inhumanes referent a les edats.

La realitat és diferent; els jubilats són el remei a moltes llars, la manca de treball, d'ingresos amb “calers", obliga a servir-se de la Pensió dels pares com ajuda, però el més important és aguantar, entre tant no millori la situació de precarietat econòmica que estem patint.

Tenim molts jubilats que dediquen part del seu temps al voluntariat en espectes concrets, porten els seus nets al col.legi, després passen a recollir-los, visiten a disminuits físics, els donen conversa, i els distreuen amb jocs de taula. També altres col.laboren amb el Banc d'Aliments en la tasca de classificar els productes arribats. Cuiden de la casa i preparen els àpats senzills, porten la serenor amb l' experiència que donen els anys a les tribulacions del dia a dia. 

Amb el seu comportament i els seus actes són ells, qui toquen de peus en terra.

Ramon Aguilera