Jo soc una persona d'
edat avançada que vol donar-vos la meva inpressió del que se sent
parlar sobre la crisi econòmica a la barriada de Collblanc-Torrassa.
Els comentaris van girant
com una sentència sobre la gent gran perquè són una càrrega, un
problema, costen molts diners en Pensions, Sanitat, etc, etc. a l'
estat Espanyol. Fins i tot alguns s' han atrevit a dir que, en
són massas!!. Que la solució seria que es morissin la meitat dels
que hi són perquè s' arreglessin les finançes del país.
Aquests comentaris són
expressats d'una manera sornaguera afegint-t'hi unes risotes burlesques
per donar més força al drama. La gent gran escolta l'opinió
que d'ells senten a dir amb la millor expresió formal de
complicitat però, ...acaben replicant seriosament a les paraules tan
crues i inhumanes referent a les edats.
La realitat és diferent;
els jubilats són el remei a moltes llars, la manca de treball, d'ingresos amb “calers", obliga a servir-se de la Pensió dels
pares com ajuda, però el més important és aguantar, entre tant no
millori la situació de precarietat econòmica que estem patint.
Tenim molts jubilats
que dediquen part del seu temps al voluntariat en espectes concrets,
porten els seus nets al col.legi, després passen a
recollir-los, visiten a disminuits físics, els donen conversa, i els
distreuen amb jocs de taula. També altres col.laboren amb el Banc d'Aliments en la tasca de classificar els productes arribats. Cuiden de la casa i
preparen els àpats senzills, porten la serenor amb l' experiència
que donen els anys a les tribulacions del dia a dia.
Amb el seu
comportament i els seus actes són ells, qui toquen de peus en
terra.
Ramon Aguilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada