LA NIT DE LES BRUIXES. PER RAMON AGUILERA

 

LA NIT DE LES BRUIXES

FOGUERES DE SANT JOAN

No existeix una sola versió del per què de les fogueres a la nit del 23 de Juny. Els més estudiosos sobre els nostres avantpassats del neolític afirmen que, ja feien els seus rituals amb foc, perquè, la llum del dia començava a escurçar-se i la nit arribava mes aviat, cosa que els obligava a mantenir les fogueres molt altes per evitar perills. per tant, tot tenia una gran relació amb el solstici d’ estiu.

També donaven al foc el do de la regeneració , o de la fertilitat , de tal manera sorgia la costum de cremar a les fogueres tot allò que ja no volien, com un símbol de renovació. Un exemple d’aquesta purificació encara es manté en la costum del jovent, de saltar per sobre del focs molt lleugers, travessant-lo per purificar els seus cossos i per tenir més sort en l'amor i la Salud.

Després les cendres eren escampades per fer més fèrtils les terres. Una creença molt viva era que, els focs mantenien allunyades les criatures fantàstiques conegudes com bruixes, que sorgien i es reunien a la foscor de la nit.

Un altre element que adquiria virtut purificadora aquella nit, era l' aigua : Els rituals de banys al mar, llacs o rius encara avui en són un exemple, així com la creença que les aigües tenien propietats curatives en aquella nit tan especial, del 23/24, per això les plantes que escollim aquesta nit tenen virtuts guaridores com, la farigola i el romaní. La berbena proporciona fortuna a qui la troba, a més de donar nom a la revetlla.

Les branques de pi funcionen com amulets i allunyen la mala astrugància, Foc, aigua i bruixes, es barregen amb les coques, la música i els petards!!

Ramon Aguilera

ESCLAT DE PRIMAVERA, per Ramon Aguilera.

 

Espurnes de Primavera

Aquests dies del principi de la primavera estava observant  el temps que, de manera gradual omplia de llum molt brillant la nostra ciutat de l’Hospitalet.

Això es notava en el cel lluminós i també en els Parcs i Jardins on, els arbres lluïen plens de color les seves floracions, finíssimes i delicades poncelles s’obrien a la escalfor d'un sol molt lluminós. Aquest espectacle també es podia observar per mitjà de TV3 en els paisatges variats de Catalunya.

Personalment volia sentir el goig de la transformació de la Natura, i aprofitant espais de temps lliures, caminava cap a llocs oberts per admirar aquests esclats de vida dels arbres fruiters, així com altres varietats d’ arbrat de jardí, quan obren les seves flors, i es veu l'activitat dels insectes proveint-se del nèctar.

Un lloc preciós són els Jardins Cervantes a la Diagonal amb tanta varietat de flors que enamora, per les seves formes, colors,  perfums i varietats.

Sortir a passejar resulta molt complaent i relaxa si es fa sense cap presa. Aprofiteu aquests  bons ratets de Primavera doncs, són una ocasió única de veure el despertar de la vida.

Ramon Aguilera

CARNESTOLTES. Ramon Aguilera

(He procurat saber l' origen d' aquest mot: carnaval i resulta que en llatí "Carnem levare" literalment vol dir ,"levantar la carne") . S'ha de tenir en comte que, el carnaval es celebrava tres dies abans del dimecres de cendra, d'aquesta manera s'anunciaven els propers 40 dies de dejuni i comportava abstenir-se de tot el que es feia, en temps de quaresma.

Desvetllarem el perquè d' aquesta festa que any rere any ens porta a disfressar-nos per amagar la nostre personalitat . No se sap gaire bé l'origen d' aquest Carnestoltes, però és el personatge principal d' aquesta festa a Catalunya.

Per els volts de l' any 1.700 la pagesia catalana creava un ninot, personatge molt singular vestit amb calçots i camisa molt atrotinada, al que farcien de palla amb un barret al cap i un nas prou llarg, després el penjaven al paller, restant així fins el dimecres de cendra en que, el cremaven com a símbol d' aquest període.

A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa va quedar prohibida a tot l' estat espanyol. Tot restà censurat, solament permetien vestits regionals i res de màscares a la cara. Els petits no tenien cap impediment.

La paraula carnestoltes la trobem explicada com un període de divertiments públics, després de l' època d'austeritat i penitencia de la Quaresma. Actualment el Carnestoltes no té cap relació amb els seus principis: s' ha transformat en una festa social per tothom, on les empreses han trobat la manera de fer diners creant de manera contínua models nous de vestits de disfresses i la gent gasta els seus diners sense cap més propòsit que divertir-se molt hi no ser reconegut.

Ara és quan el carnaval de mica en mica torna a pendre forma, però no és el mateix, ja no es viu tan intensament.

Jo de jovenet, obserbava com passejaven les màscares pels carrers i en reconeixia alguna que vivien a prop de casa ,i sabia del grant sacrifi econòmic que representava estar un any estalviant, per fer-se un vestit ò un tratjo, per competir en una sala de ball i també, en un concurs al millor de tots.

Ramon Aguilera

25 de Gener de 2012.

PENSAMENTS DEL CARNESTOLTES = veli silvestre

He viscut el Carnestoltes intentant pesar-ho bé. El dijous gras és atipar-se per el que vindrà després , “penitència austeritat i una mica d’ extres”. La quaresma no m’ agrada , és molt seria i avorreix.

L'enterro de la sardina n’és prou interessant, te la menges quasi crua i la desfruites bastant. El compromís amb l’ espina és tot un signe de dol, li prepares la capseta i l’enterres on tu vols.

Finalment us dedico aquesta estrofa que la hem tret del pensament.

7 setmanes de Quaresma, hem de menjar pa, arengades rovellades i ganyets de bacallà.

Ploreu, ninetes, ploreu... reines del bacallà...

Tant que us agrada la carn......tant que us agrada la carn.... i no en podeu ni menjar !!!...

Avel.lina Silvestre