He viscut el Carnestoltes intentant pesar-ho bé. El dijous gras és atipar-se per el que vindrà després , “penitència austeritat i una mica d’ extres”. La quaresma no m’ agrada , és molt seria i avorreix.
L'enterro de la sardina n’és prou interessant, te la menges quasi crua i la desfruites bastant. El compromís amb l’ espina és tot un signe de dol, li prepares la capseta i l’enterres on tu vols.
Finalment us dedico aquesta estrofa que la hem tret del pensament.
7 setmanes de Quaresma, hem de menjar pa, arengades rovellades i ganyets de bacallà.
Ploreu, ninetes, ploreu... reines del bacallà...
Tant que us agrada la carn......tant que us agrada la carn.... i no en podeu ni menjar !!!...
Avel.lina Silvestre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada